26 de set. 2011

ESCOLA INCLUSIVA

El programa Redes de RTVE , del mes de març de 2011, es va dedicar al sistema educatiu en general. És interessant veure'l.
En el programa s’exposa com l’educació que tenim a l’actualitat ve donat per l’objectiu que es va marcar durant l’època industrial, en que el que necessitaven era que els estudiants aprenguessin  a repetir.
 Avui en dia ja no ens val el mateix model, ara necessitam personal pel sector de serveis i la informació, pel que s’ha d’estimular la creativitat i descobrir el potencial de cada estudiant, a on l’objectiu del mestre és motivar. L’ ensenyança ha de ser personalitzada, estimular  talent, descobrir el potencial de cada alumne. Pujar nivell de l’educació no és vàlid si no canvien els objectius.







19 de jul. 2011

COMENÇAM EL CURS

Començam un nou curs escolar amb alguns canvis dels professionals que integren el nostre equip i en les escoles del nostre sector.

Al municipi de Manacor s'estrenen quatre edificis nous , el CEIP Molí de'n Xema, l'IES Manacor, l'etapa d'educació infantil del CEIP Simó Ballester i l'Escoleta municipal de 0-3, del carrer Son Boga . D'altra banda, desapareix l'escola d'educació infantil Sa Torre, que s'ha integrat al CEIP Simó Ballester.

A CEIP Mestre Guillem Galmés, al municipi de Sant Llorenç de's Cardassar, es posa en funcionament una aula ASCE.

Confiam que totes aquestes modificacions a nivell estructural i organitzatiu contribueixi a la millora de la qualitat de l'educació del nostre sector.

Desitjam un bon començament de curs a tots els integrants de la comunitat educativa: professionals de l'educació, famílies i alumnes.


25 de març 2011

CAP A UNA ESCOLA INCLUSIVA


Sempre hi ha hagut alumnes diferents, perquè les persones no són totes iguals, cada una creix al seu propi ritme, té diferents aptituds i capacitats, prové d'una cultura pròpia, de cada llar i cada poble, amb uns valors i posicions propis davant la vida , amb mancances i diferències.
Perquè una escola inclusiva és necessària, per a la diversitat de l'alumnat a les nostres escoles, i necessitam que els infants assoleixin unes competències que els siguin de profit per a la vida. És tot un repte anar canviant progressivament les metodologies de la vella escola, on només en suraven els que tenien unes capacitats determinades, a formes d'ensenyar i aprendre on hi càpiga tothom.
Les escoles de la comarca de Llevant posen en comú ,els petits o grans canvis que estan fent ,en una trobada pedagògica: "Bones pràctiques d'escola inclusiva."

Aqui deix alguns enllaços on trobar idees per reballar al centre o a l'aula:


8 de març 2011

Què és la Teràpia Visual?

El concepte de Teràpia Visual que entenem com Optometristes Comportamentals va molt més enllà del que pogués imaginar-se com "gimnàstica per als ulls". És un concepte global, holístic.
En funció dels resultats obtinguts en l'examen optomètric, de Percepció i Processament de la Informació Visual i de les necessitats escolars, acadèmiques, laborals o d'oci del pacient, l'optometrista prepara un programa personalitzat d'exercicis orientat a desenvolupar i potenciar al màxim les habilitats visuals i la integració d'aquestes habilitats amb la resta dels sentits: auditiu, equilibri, ritme ... de manera que aconseguim canviar la manera d'utilitzar el sistema visual i en conseqüència millorem el rendiment escolar / esportiu a més d'eliminar o reduir els símptomes que presenta inicialment l'alumne. És a dir, creem noves connexions neuronals, creem una nova manera de veure.
En finalitzar el programa, a través de la repetició d'aquests exercicis, haurem aconseguit automatitzar i integrar aquests canvis i aquests formaran part ja de l'alumne sense que hagi de fer res per mantenir-los i sense por que els problemes tornin a aparèixer. 


Quines habilitats pot treballar un programa de Teràpia Visual Comportamental?
ACOMODACIÓ
L'acomodació és la capacitat de l'ull per poder enfocar (veure nítid) a la distància a la qual mirem. En un sistema visual eficaç ha d'haver una bona:

    
* Flexibilitat d'enfocament per a fer canvis d'enfocament de prop-lluny i lluny-prop d'una manera ràpida i eficaç.
    
* Amplitud d'acomodació per poder mantenir durant una estona prolongat tasques de prop sense cansar-nos.
Quan el nostre cervell no envia l'ordre adequada, la musculatura encarregada per a això no es contrau o relaxa prou i poden aparèixer els següents símptomes:

    
* Visió borrosa
    
* Fatiga visual o mals de cap durant o després de la lectoescriptura
    
* Augment del temps necessari per a copiar de la pissarra
    
* Evitar el treball de prop
    
* Comprensió lectora reduïda
La teràpia visual treballa exercicis per igualar la capacitat d'enfocament de cada ull i aconseguir un enfocament eficaç i sostingut binocular (amb els dos ulls al mateix temps) a qualsevol distància.  
MOVIMENTS OCULARS
La oculomotricidad és la capacitat de moure els ulls d'una manera suau i precisa per seguir un objecte en moviment, llegir un text o canviar la mirada entre un objecte i un altre (la pissarra i la taula, paper i pantalla de l'ordinador). Hi ha dos tipus de moviments:

    
* Seguiments: per seguir un objecte en moviment
    
* Sacàdics: per saltar de manera precisa d'un objecte a un altre
Uns moviments oculars ben integrats permeten rapidesa i precisió per canviar de línia en la lectura, per canviar la mirada entre la pissarra i la taula i són fonamentals en la pràctica d'esports que requereixin d'aquest tipus d'habilitats.
El Control oculomotor està molt relacionat amb el Sosteniment de l'Atenció, Atenció Dividida (capacitat de realitzar diverses activitats simultàniament) i de l'habilitat de filtrar l'Atenció Adequada.
Els problemes de oculomotricidad són molt freqüents sobretot en nens amb problemes d'aprenentatge i dèficit d'atenció. Els símptomes associats són els següents:

    
* Utilitza el dit com a marcador
    
* Perdre's en llegir
    
* Equivocar de còpia
    
* Ometre paraules en llegir
    
* Lectura lenta
    
* Baixa comprensió lectora
    
* Dificultat per colpejar i recollir la pilota
La Teràpia Visual treballa per aconseguir que el pacient mogui els seus ulls de manera suau i precisa sense esforç, aconseguint millorar en velocitat i comprensió lectora, rendiment escolar i esportiu. 

BINOCULARS
La binocularitat és la capacitat visual perquè els dos ulls treballin simultàniament d'una manera precisa i coordinada, proporcionant una visió confortable. Per aconseguir això els ulls han de tenir habilitats similars per poder treballar com si fossin un de sol. Un control inadequat de la binocularitat pot produir els símptomes següents:

    
* Desviació d'un o dos ulls (estrabisme)
    
* Visió doble
    
* Visió en 3 Dimensions (estereopsis) reduïda
    
* Supressió de la visió d'un ull
    
* Fatiga visual o mals de cap
    
* Evitar el treball de prop
    
* Comprensió lectora reduïda
La teràpia visual a través d'exercicis monoculars (un sol ull) permet que cada ull desenvolupi al màxim les seves habilitats visuals individualment ia través d'exercicis binoculars aconsegueix potenciar al màxim el treball coordinat d'ambdós ulls i la tridimensionalitat. 

COGNICIÓ
La cognició és la capacitat de processar la informació a partir de la percepció i el coneixement adquirit. Això permet interpretar, processar i formar models que representen la nostra realitat. Davant d'una cognició deficient podem trobar-nos amb els següents símptomes:

    
* Problemes donant o rebent ordres
    
* Dificultats amb la lectura i matemàtiques
    
* Dificultats amb l'espai-temps
    
* Raonament i resolució de problemes
    
* Comportament immadur
    
* Manca de confiança
    
* Estratègies compensatòries davant de la comprensió del concepte ...
 
 
 Es pretén que a través de les experiències que li ofereixen els exercicis i la seva cognició pugui formar nous esquemes que li permetin tenir un major desenvolupament a tots els nivells. 
PENSAMENT VISUAL

El pensament visual és la relació entre el moviment i la visió. Existeixen tres eixos sobre els quals es basa qualsevol moviment: Horitzontal, Vertical i Transversal. L'enteniment d'aquests 3 eixos definirà el coneixement de l'espai intern del pacient i això li pot permetre un millor coneixement de l'espai extern i la seva relació amb ell.
Un pensament visual mal estructurat pot provocar els símptomes:

    
* Problemes de còpia
    
* Problemes de girs
    
* Problemes d'inversions
A la Teràpia Visual treballen amb jocs perquè
l'alumne entengui en el seu propi cos els girs sobre els tres eixos i posteriorment treballem la projecció en l'espai de girs sobre aquests eixos individualment i per últim amb combinacions d'aquests. Això és molt important per al desenvolupament de les matemàtiques. 

PENSAMENT MATEMÀTIC
El pensament matemàtic és la capacitat de manejar nombres i quantitats de manera lògica. És important tenir un concepte de nombre i una imatge que el representi, en lloc de recitar de memòria sense saber el que signifiquen. Un cop aconseguit això, la lectura numèrica és la capacitat per llegir i escriure números i per això cada posició o localització d'un nombre té un valor, és important tenir el coneixement del valor de la posició, en lloc de memoritzar-lo. D'aquesta manera, podem realment entendre el valor d'un nombre i operar amb ells. Els professors poden preguntar per què nosaltres fem aquest treball, i és perquè en realitat, aquests conceptes són visuals, aquests símbols han de generar una imatge perquè siguem capaços d'entendre'ls a través de la visualització. Quan no hi ha un bon pensament matemàtic observarem un baix rendiment en les matemàtiques per molt temps que se li dediqui. Si imaginem un nen que no té clar el concepte de nombre difícilment podrà llegir-los i molt menys operar amb ells. La Teràpia Visual treballa perquè
l'alumne sigui capaç de tenir una idea clara del que és nombre, fracció, divisió, multiplicació ... perquè les matemàtiques no siguin memoritzades, sinó enteses com a concepte i siguin capaç de visualitzar-lo. 

INTEGRACIÓ visuomotores
La integració visuo-motora és la sincronització de l'ull amb la resta del cos. És a dir, la nostra visió fa de guia oferint una informació a la resta del cos perquè els moviments siguin exactes i precisos. Està molt relacionat amb la binoculars, i és fonamental en habilitats escolars com l'escriptura, retallar, pintar, copiar ... i esportives: colpejar, encistellar, xutar ... Una integració visuo-motora deficient pot provocar els símptomes:

    
* Escriptura pobre
    
* Psicomotricitat fina deficient
    
* Baix rendiment esportiu
La Teràpia Visual aconsegueix millorar aquesta habilitat a través d'exercicis de:

    
* Psicomotricitat gruixuda: amb jocs de pilota on cal encistellar i colpejar ...
    
* Psicomotricitat fina: millorant l'habilitat dels nostres dits i en concret la nostra pinça fonamental en qualsevol activitat manual de precisió ia través d'exercicis de coordinació ull-mà. 

(Font: SIODEC )

RECURSOS EDUCATIUS RELACIONATS AMB LA VISIÓ I L'APRENENTATGE
  • Pàgina per treballar habilitats lectores amb exercicis de memòria visual, fixació de la vista o reconeixement, presentats d’una manera lúdica i amb activitats amb graus de dificultat diferents.EDU365

14 de gen. 2011

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Què i quines són les intel•ligències múltiples?

 Howard Gardner va identificar vuit intel•ligències, que es corresponen amb vuit àrees o espais de cognició, cadascun d’ells neurològicament independent. A cada àrea existeix una forma específica de competència i un tipus de procediment per a obtenir informació. Això, però encara no és definitiu, ja que més endavant podran ser identificades més intel•ligències, com l’existencial, la digital, l’espiritual, (la de les grans preguntes)

Les intel•ligències segons H. Gardner són:

La intel•ligència lingüística: fa referència a la capacitat i habilitat per a utilitzar i estructurar els significats i les funcions de les paraules i del llenguatge d’una manera eficaç, ja sigui oralment o per escrit. Inclou la capacitat de manipular la sintaxi o l’estructura del llenguatge , la fonologia, les sons del llenguatge, la semàntica o les significats de les paraules, i les dimensions pragmàtiques o usos del llenguatge. Alguns d’aquest usos són la retòrica ( ús del llenguatge per a convèncer als altres perquè facin alguna acció determinada), la mnemotècnia (ús del llenguatge per a recordar informació), l’explicació (ús del llenguatge per a informar), i el metallenguatge (ús del llenguatge per a parlar del propi llenguatge) El llenguatge es desenvolupa relativament a una edat primerenca, a partir d’aquí comencen a emergir les diferències individuals en el vocabulari dels nens i les nenes. Alguns aprenen paraules per a classificar objectes i descriure les seves propietats, mentre que altres estan més preocupats en l’expressió dels sentiments o desitjos i tendeixen a centrar-se més en les interaccions socials. És en l’etapa de l’Educació Infantil i Primària quan els nens i les nenes desenvolupen i estructuren la seva intel•ligència lingüística. Als nens i les nens que destaquen per aquest tipus d’intel•ligència els agrada llegir, escriure, explicar històries i jugar a jocs de paraules. Necessiten llibres, coses per escriure, papers, diaris, dialogar, discutir, establir debats, contar contes, etc.

La intel•ligència logicomatemàtica: capacitat d’utilitzar els números amb eficàcia (matemàtics, comptables, estadístics) i de raonar bé (científics, programadors informàtics, especialistes en lògica) Aquesta intel•ligència inclou la sensibilitat a patrons i relacions lògiques, afirmacions i proposicions (si ..... llavors, causa-efecte) funcions i altres abstraccions relacionades. Els processos utilitzats en la intel•ligència logicomatemàtica inclouen categorització, classificació, deducció, generalització, càlculs i prova d’hipòtesis. El pensament logicomatemàtic comença des de les primeres edats, essent en l’adolescència i els primers anys de la vida adulta les etapes en les quals es consolida i s’assoleix el màxim desenvolupament. Les capacitats matemàtiques superiors comencen a declinar després dels quaranta anys (Armstrong, 1994)

La intel•ligència musical: és la capacitat per a reconèixer, apreciar i produir ritmes, tons, timbres i acords de veus i/o instruments. Per a Gardner, s’expressa a través de tres competències bàsiques: un sentit per als tons (freqüència), un sentit per al ritme i un sentit per a les tonalitats. Aquestes habilitats o competències permeten comunicar, comprendre i crear els significats dels sons. La música és un llenguatge que té les seves regles, la seva gramàtica, etc. És un so autosuficient organitzat, regit per regles d’harmonia i contrapunt. Hem de tenir en compte que els processos que es requereixen per a l’activitat musical són de diferents tipus: Visuals: per a la lectura de la notació musical, on aquesta no només es presenta de manera seqüencial, sinó també amb una forma i en un context espacial, que intervé per a donar significat a aquesta notació. Auditius: permeten apreciar la bellesa i estructura d’una composició musical mitjançant la percepció i la comprensió de les melodies, els timbres, els ritmes i l’harmonia que constitueixen un procés acústic. cinestèsics: per a l’execució musical és necessària una coordinació motora d’altíssima complexitat. Funcions cognitives de tipus executiu: per al desenvolupament de les peces musicals. Activacions de circuits afectius: per a explicar les activacions emocionals que produeix la música.

La intel•ligència cineticacorporal: es defineix com l’habilitat per a controlar els moviments del propi cos i manipular objectes amb destresa. És la intel•ligència del moviment, l’expressió i el llenguatge corporal. S’expressa en la capacitat per a utilitzar tot el cos o part d’ell (mans, dits, braços o cames), de forma harmònica i coordinada, pera expressar idees i sentiments. Es tracta de la sensibilitat que té una persona per a manifestar-se a través d’un llenguatge no verbal. En el domini del propi cos per a expressar idees i sentiments (actors, mims, atletes o ballarins), i facilitat per a utilitzar les mans en la creació o transformació d’objectes (artesans, escultors, mecànics, cirurgians) Per a afavorir la Intel•ligència cineticocorporal és imprescindible crear centres d’aprenentatge on els alumnes puguin executar els moviments creatius, realitzar les seves activitats pràctiques manuals i representacions teatrals (Gardner i altres, 1998c; Armostrong, 1994)

La intel•ligència visualespacial: es refereix a la capacitat per a visualitzar accions abans de realitzar-les, permeten crear en l’espai figures i formes geomètriques, com quan un escultor representa objectes visuals en un entorn espacial, o quan el jugador d’escacs visualitza en l’espai el possible moviment de les fitxes. Aquest tipus d’intel•ligència permet configurar un model mental del món en tres dimensions i descobrir coincidències en coses aparentment diferents. Als nens i nens amb marcada tendència espacial els agrada aprendre mitjançant imatges i fotografies, dissenyar, dibuixar, visualitzar, fer gargots i veure les coses des de diferents perspectives. Necessiten realitzar activitats que incloguin vídeos, pel•lícules, jocs d’imaginació, laberints, trencaclosques, jocs interactius, visites a museus.

La intel•ligència naturalista: és la capacitat per a comprendre el món natural i treballar eficaçment en ell. Suposa utilitzar habilitats referides a l’observació, plantejament i comprovació d’hipòtesis. Les persones que tenen una gran intel•ligència naturalista generalment tenen un gran interès pel món i pels fenòmens naturals. Són biòlegs, jardiners, ecologistes, físics, químics i arqueòlegs. Gardner afirma que en la cultura consumista en la qual ens trobem, els joves apliquen la seva intel•ligència naturalista per a discriminar diferents tipus de cotxes, estils de pentinats o sabates. L’atracció per descobrir el món natural i la inquietud per desvetllar els misteris de la naturalesa són les seves manifestacions més significatives.

La intel•ligència interpersonal: és la capacitat per a relacionar-se amb altres persones i comprendre els seus sentiments, les seves formes de pensar, sentir i actuar, detectant les seves motivacions, preferències i intencions. S’expressa també en la capacitat per a comunicar-se amb la gent i saber tractar els conflictes, gràcies a una adequada avaluació de la utilització de les emocions pròpies i dels altres. La intel•ligència interpersonal ens fa capaços de sintonitzar amb altres persones i de tractar els desacords abans que es converteixin en ruptures insalvables. S’expressa amb la capacitat empàtica que permet comprendre l’estat d’ànim dels demés i considerar a l’altre en la seva realitat. Facilita la creació d’un clima que valora la pluralitat i la diversitat com un fet positiu. Permet assumir el punt de vista dels altres, és a dir, veure les coses des de l perspectiva dels demés. L’ensenyament de la Intel•ligència interpersonal exigeix un aprenentatge cooperatiu i tutoritzat. Els grups cooperatius són especialment adequats per a l’ensenyament de les IM perquè poden estructurar-se per a incloure a alumnes que representen tot l’espectre de les intel•ligències.

La intel•ligència intrapersonal: es refereix a la capacitat per a accedir als sentiments propis i discernir les emocions íntimes, pensar sobre els processos de pensament (metacognició). Aquesta intel•ligència inclou una imatge precisa d’un mateix (els punts forts i les limitacions), la consciència dels estats d’ànim, intencions, motivacions, temperaments i desitjos interiors, la capacitat d’autoestima, autocomprensió i autoestima. La formació d’un límit entre el propi jo i els altres és crítica durant els tres primers anys de vida. Els nens i les nenes que destaquen per la seva intel•ligència intrapersonal són independents, els agrada fixar-se fites, somiar, reflexionar i planificar. Necessiten el seu propi espai, temps per a estar sols i marcar-se el seu propi ritmes d’aprenentatge. La intel•ligència intrapersonal requereix una instrucció individualitzada, treball independent i opcions per a poder elegir temes i matèries en funció dels interessos. És convenient utilitzar tàctiques metacognitives, estratègies de pensament crític i presa de decisions. Els materials mes adequats són els projectes individualitzats i diaris per a l’autoavaluació. L’estratègia didàctica més adequada és la autoinstrucció programada. Per a aquesta intel•ligència és convenient disposar el context de l’aula de manera que els nois i les noies puguin treballar independentment, desenvolupar els seus treballs al seu propi ritme i trobar temps i un lloc per a poder utilitzar la seva individualitat (Armstrong, 1994)

2. APRENENTATGE  DELS NOSTRES ALUMNES AMB LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

INTEL·LIGÈNCIA
PENSEN
ELS AGRADA
ACTIVITATS  A FER
MATERIALS A UTILITZAR
LÒGICO-
MATEMÀTICA
Sensibilitat als patrons lògics o numèric. Capacitat per a mantenir llargues cadenes de raonament.

Raonant
Calcular, utilitzar el raonament, preguntar, resoldre enigmes lògics, experimentar, etc.
Càlculs mentals, jocs amb números, problemes d’ingeni, resolució de problemes, etc.
Jocs matemàtics, materials manipulables, calculadores, etc.
MUSICAL
Capacita de produir i apreciar ritmes, tons i timbres; valoració de les formes d’expressió musical.

Mitjançant ritmes i melodies
Expressar-se amb ritmes i melodies, cantar, xiular, entonar melodies, portar el ritme amb els peus o les mans, escoltar, etc.
Assistir a concerts, Tocar instruments musicals, cantar acompanyats, escoltar música, etc.
Instruments musicals, cintes de música, CD, gravadores, etc.
CINÈTICO-
CORPORAL
Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.

Mitjançant sensacions somàtiques.
Utilitzar les sensacions corporals, córrer, ballar, saltar, tocar, gesticular, construir, etc.
Jocs de rol, esports i jocs físics, experiències tàctils, manuals, teatre dansa, moviment, exercicis de relaxació, etc.
Equipament esportiu, materials i experiències tàctils, estris per a construir, argila, fang, etc.
LINGÜÍSTICA
Capacitat de processar amb rapidesa missatges lingüístics, ordenar paraules i donar sentit esplèndid als missatges.

En paraules.
Llegir, escriure, explicar històries, els jocs de paraules
Pensar amb paraules, etc.
Jocs de paraules, narració de contes, lectures orals, fer diàlegs escriure diaris, escriure històries, fer debats, etc.
Llibres, màquines d’escriure, ordinadors, gravadores, etc.
VISUAL-
ESPACIAL
Capacitat de percebre amb precisió el món visual-espacial i d’introduir canvis en les percepcions inicials.

En imatges.
Pensar en imatges, dibuixar, dissenyar, visualitzar, guixar, etc
Vídeo, activitats artístiques, jocs d’imaginació, pel·lícules, diapositives, il·lustracions, etc.
Materials d’art, gràfics, mapes, càmeres fotogràfiques, biblioteca d’imatges, vídeo, diapositives, etc.
NATURALISTA
Atracció i sensibilitat pel món natural. Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat per a descriure les relacions entre les diferents espècies.


Mitjançant la natura i les formes naturals.
Utilitzar el raonament inductiu-deductiu per a experimentar, manipular, investigar, jugar amb mascotes, la jardineria, criar animals, cuidar plantes, etc.
Experiments i anàlisi d’investigacions, tasques que exigeixin observar, tenir accés a la natura, oportunitats per a relacionar-se amb els animals, etc.
Instruments per a investigar ( lupa, microscopi, binocles, etc)objectes del món natural per a observar i analitzar, etc
INTRAPERSONAL
Capacitat d’autoestima i automotivació. Accés a la pròpia vida interior i capacitat de distingir les emocions; consciència dels punts forts i dèbils propis.

En relació a les seves necessitats, sentiments i objectius.
L’autorreflexió, fixar-se unes fites, meditar, somniar, planificar, etc.
Instrucció individualitzada, aprenentatge metacognitiu, activitats d’autoestima, projectes propis, decisions, etc.
Redacció de diaris i projectes individuals, llocs secrets, soledat, etc.
INTERPERSONAL
Capacitat de percebre i comprendre a les altres persones. Discernir i respondre adequadament als estats d’ànim, els temperaments, les motivacions i els desitjos dels demés.

Transmeten idees a altres persones.
Intercanviar idees amb els altres, dirigir, organitzar, relacionar-se, liderar, manipular, mediar, assistir a festes, etc.
Aprenentatge cooperatiu, tutoria d’iguals, participació en activitats de la comunitat, etc.
Jocs de taula, materials i vestuari pel teatre i la dramatització, jocs en grup, clubs, etc.